Mar i mare

M'he fet una promesa interna. No tornaré a escriure en la meva llengua materna, el francès, fins assolir el nivell avançat de català. Ho poso aqui per explicar perquè les meves frases no seren sempre escrites de manera correcta (em podeu corregir quan us sembla molt lleig ). Ara bé, em presento. Em dic Emilie, tinc 34 anys. Fa 10 anys vaig enamorar-me de un noi català...10 anys després de moltes aventures entre França i Catalunya aquest noi s'ha convertit en el meu marit, i Catalunya en la meva segona patria. I sobretot tinc un fill franco-català, amb els ulls del mar d'aqui i els cabells rossos i la pell blanca d'allà. ( un nen guiri si voleu) . La vida a Catalunya es com el mar, te els seus dies bons amb molta calma i els seus dies dolents amb les seves tempestes. En francés dirien que 'la vida no és sempre un llarg riu tranquil' i amb tota la rao. Vull escriure per contar anecdotes, expressar sentiments i emocions, contar des del meu punt de vista com a d